Sortida de voluntaris a Begur
El passat dissabte 28 de setembre es va fer una sortida amb voluntaris als transsectes C26 i C27 pel costat nord de la cala Sa Riera de Begur. L’objectiu era explicar i recordar com agafar les dades a iNaturalist i com omplir el formulari de monitoratge de les poblacions als nous voluntaris, i veure també quines espècies apareixien en el recorregut tan d’autòctones com d’al·lòctones.
Es va començar per la meitat del transsecte C26 just davant la cala Sa Riera i vam seguir cap al nord. Allà es va poder ensenyar un dels majors focus d’arribada de les al·lòctones al medi silvestre amb l’exemple de les gazànies (Gazania rigens) que es trobaven cultivades en un parterre al costat mateix de la sorra de la platja. També vam observar vàries plantes de petúnia, o campaneta, mexicana (Ruelia simplex) que sembla que s’està començant a plantar sovint a varis llocs i podria ser interessant seguir-la.
Parterre davant la cala amb nombrosos exemplars de gazània (Gazania rigens) [esquerra] i flors i fulles d’una petúnia mexicana (Ruelia simplex) del mateix parterre [dreta].
Des d’allà vam seguir el camí i per la sorra vam observar alguns individus de cascall marí (Glaucium flavum) típics de la nostra costa, mentre que revisant les parets escarpades ens vam topar amb una població ben establerta d’Agave difformis.
Cascall marí en flor (Glaucium flavum) [esquerra] i població d’Agave difformis amb un individu fructificant [dreta].
Seguint més endavant es va poder veure un evònim (Euonymus japonicus) de fulla molt més ampla i prostrat que s’estenia per la sorra i un pitòspor (Pittosporum tobira) amb una copa bastant extensa. Al costat d’aquests hi havia una gran població d’arítjols (Smilax aspera) florits arran del penya-segat. La resta d’aquest es trobava quasi totalment cobert per mesem fi (Drosanthemum floribundum). En aquest punt es va comentar als voluntaris que en casos on l’extensió és molt gran, i com al formulari només hi ha rang d’àrees de cobertura, si notaven que la població creixia o disminuïa que ho anotessin a la part de notes. Ja que al ser un rang, la diferència de cobertura pot ser molt gran però costi de veure en les fotografies I els voluntaris al final són els testimonis reals de l’evolució de les poblacions.
L’evònim (Euonymus japonicus) amb el detall de les fulles arrodonides i amples [superior], població d’arítjol (Smilax aspera) [inferior esquerra] i voluntaris observant la paret de roca coberta per mesem fi (Drosanthemum floribundum) [inferior dreta].
Seguint per les escaletes que connecten amb el camí de ronda vam trobar una població molt extensa d’ungla de gat (Carpobrotus sp.) que s’estenia al llarg del camí i es podia veure amb claredat com aquests sortien del jardí del costat. A l’altra banda del mateix camí es veia com aquestes plantes en algun moment haurien travessat el camí de ronda ja que la població continuava fins ben just davant el mar. Es va comentar amb els voluntaris que en aquests tipus de situacions es poden afegir notes al final formulari, ja que partim d’una mateixa població però que s’ha dividit per la gestió del camí de ronda, i que si no es fes anirien engolint el territori seguint el pendent.
Ungla de gat (Carpobrotus sp.) sortint de la tanca del jardí privat a l’esquerra i més Carpobrotus sp. a l’altra banda del camí de ronda, passant el mur i vora el mar a la dreta.
Un altre punt important a destacar va ser la parada per investigar el seneci del cap (Senecio angulatus) on es veien algunes tiges i fulles pujant el mur del camí de ronda que escalaven un pi blanc però que a uns metres més endavant es veia com tota la part inferior del camí estava recoberta fins les escales de seneci.
Seneci del cap (Senecio angulatus) embolcallant un pi blanc i estenent-se més enllà de la copa.
Tenint en compte l’objectiu del LIFE de preservar la flora autòctona dels penya-segats que conformen l’hàbitat d’interès comunitari HIC 1240, ens vam aturar a veure com les ensopegueres (Limonium spp.) encara en quedaven algunes en flor i les semprevives (Helichrysum stoechas) i els fonolls marins (Crithmum maritimum).
La Neus Ibáñez (IBB) mostra un exemplar de Limonium sp. entre escletxes de la roca i encara florit.
Al llarg del camí vam seguir observant si hi havia novetats o veure l’estat de les poblacions si semblava que canviaven com l’estat d’una figuera de moro (Opuntia ficus-indica) afectada per la caparreta (Dactylopius opuntiae). Vam arribar a un punt on la voluntària que té aquest transsecte adoptat ens va comentar que hi havia algunes plantes que no havia reconegut i per tant eren novetats per ella. Un cas era el d’una flor de migdia, o bàlsam petit, (Disphyma crassifolium) que havia confós per una ungla de gat (Carpobrotus sp.), i una Malephora sp. que no havia reconegut abans. Aquí vam constatar la importància d’assistir a les sortides de voluntaris. El fet de fer-les amb personal del LIFE, tant IBB com Flora Catalana, permet als voluntaris resoldre dubtes i, fins i tot, disposar de més ulls per repassar el seu transsecte i poder treure’n el màxim d’informació possible que independentment pot passar per alt.
Exemplars de flor del migdia (Disphyma crassifolium) [esquerra] i Malephora sp. [dreta]. Individu d’Opuntia ficus-indica afectat per la caparreta (Dactylopius opuntiae) afectant sobretot les parts de la planta que es troben a l’ombra.
Dalt del camí abans d’arribar a la cala de l’illa roja ens vam aturar a veure una cabellera de la reina (Mesmebryanthemum cordifolium) i vam concloure la visita fent la foto final.
Foto de grup, al camí de ronda a l’alçada de l’illa roja.
Un cop acabada la sortida ens vam dirigir a la zona on vàrem fer el pica-pica de germanor, com ja és costum, i vam comentar que la propera sortida seria a Cadaqués però que aquest cop, per coincidència amb el Bioblitz del Cap de Creus 2024 del 19 d’octubre, es farà el dia següent diumenge 20 d’octubre.
Text i fotografies: Edgard Mestre
Comments
Add a Comment