El passat dissabte 28 de setembre es va fer una sortida amb voluntaris als transsectes C26 i C27 pel costat nord de la cala Sa Riera de Begur. L’objectiu era explicar i recordar com agafar les dades a iNaturalist i com omplir el formulari de monitoratge de les poblacions als nous voluntaris, i veure també quines espècies apareixien en el recorregut tan d’autòctones com d’al·lòctones.

Es va començar per la meitat del transsecte C26 just davant la cala Sa Riera i vam seguir cap al nord. Allà es va poder ensenyar un dels majors focus d’arribada de les al·lòctones al medi silvestre amb l’exemple de les gazànies (Gazania rigens) que es trobaven cultivades en un parterre al costat mateix de la sorra de la platja. També vam observar vàries plantes de petúnia, o campaneta, mexicana (Ruelia simplex) que sembla que s’està començant a plantar sovint a varis llocs i podria ser interessant seguir-la.

Parterre davant la cala amb nombrosos exemplars de gazània (Gazania rigens) [esquerra] i flors i fulles d’una petúnia mexicana (Ruelia simplex) del mateix parterre [dreta].

Des d’allà vam seguir el camí i per la sorra vam observar alguns individus de cascall marí (Glaucium flavum) típics de la nostra costa, mentre que revisant les parets escarpades ens vam topar amb una població ben establerta d’Agave difformis.

Cascall marí en flor (Glaucium flavum) [esquerra] i població d’Agave difformis amb un individu fructificant [dreta].

Seguint més endavant es va poder veure un evònim (Euonymus japonicus) de fulla molt més ampla i prostrat que s’estenia per la sorra i un pitòspor (Pittosporum tobira) amb una copa bastant extensa. Al costat d’aquests hi havia una gran població d’arítjols (Smilax aspera) florits arran del penya-segat. La resta d’aquest es trobava quasi totalment cobert per mesem fi (Drosanthemum floribundum). En aquest punt es va comentar als voluntaris que en casos on l’extensió és molt gran, i com al formulari només hi ha rang d’àrees de cobertura, si notaven que la població creixia o disminuïa que ho anotessin a la part de notes. Ja que al ser un rang, la diferència de cobertura pot ser molt gran però costi de veure en les fotografies I els voluntaris al final són els testimonis reals de l’evolució de les poblacions.

L’evònim (Euonymus japonicus) amb el detall de les fulles arrodonides i amples [superior], població d’arítjol (Smilax aspera) [inferior esquerra] i voluntaris observant la paret de roca coberta per mesem fi (Drosanthemum floribundum) [inferior dreta].

Seguint per les escaletes que connecten amb el camí de ronda vam trobar una població molt extensa d’ungla de gat (Carpobrotus sp.) que s’estenia al llarg del camí i es podia veure amb claredat com aquests sortien del jardí del costat. A l’altra banda del mateix camí es veia com aquestes plantes en algun moment haurien travessat el camí de ronda ja que la població continuava fins ben just davant el mar. Es va comentar amb els voluntaris que en aquests tipus de situacions es poden afegir notes al final formulari, ja que partim d’una mateixa població però que s’ha dividit per la gestió del camí de ronda, i que si no es fes anirien engolint el territori seguint el pendent.

Ungla de gat (Carpobrotus sp.) sortint de la tanca del jardí privat a l’esquerra i més Carpobrotus sp. a l’altra banda del camí de ronda, passant el mur i vora el mar a la dreta.

Un altre punt important a destacar va ser la parada per investigar el seneci del cap (Senecio angulatus) on es veien algunes tiges i fulles pujant el mur del camí de ronda que escalaven un pi blanc però que a uns metres més endavant es veia com tota la part inferior del camí estava recoberta fins les escales de seneci.

Seneci del cap (Senecio angulatus) embolcallant un pi blanc i estenent-se més enllà de la copa.

Tenint en compte l’objectiu del LIFE de preservar la flora autòctona dels penya-segats que conformen l’hàbitat d’interès comunitari HIC 1240, ens vam aturar a veure com les ensopegueres (Limonium spp.) encara en quedaven algunes en flor i les semprevives (Helichrysum stoechas) i els fonolls marins (Crithmum maritimum).

La Neus Ibáñez (IBB) mostra un exemplar de Limonium sp. entre escletxes de la roca i encara florit.

Al llarg del camí vam seguir observant si hi havia novetats o veure l’estat de les poblacions si semblava que canviaven com l’estat d’una figuera de moro (Opuntia ficus-indica) afectada per la caparreta (Dactylopius opuntiae). Vam arribar a un punt on la voluntària que té aquest transsecte adoptat ens va comentar que hi havia algunes plantes que no havia reconegut i per tant eren novetats per ella. Un cas era el d’una flor de migdia, o bàlsam petit, (Disphyma crassifolium) que havia confós per una ungla de gat (Carpobrotus sp.), i una Malephora sp. que no havia reconegut abans. Aquí vam constatar la importància d’assistir a les sortides de voluntaris. El fet de fer-les amb personal del LIFE, tant IBB com Flora Catalana, permet als voluntaris resoldre dubtes i, fins i tot, disposar de més ulls per repassar el seu transsecte i poder treure’n el màxim d’informació possible que independentment pot passar per alt.

Exemplars de flor del migdia (Disphyma crassifolium) [esquerra] i Malephora sp. [dreta]. Individu d’Opuntia ficus-indica afectat per la caparreta (Dactylopius opuntiae) afectant sobretot les parts de la planta que es troben a l’ombra.

Dalt del camí abans d’arribar a la cala de l’illa roja ens vam aturar a veure una cabellera de la reina (Mesmebryanthemum cordifolium) i vam concloure la visita fent la foto final.

Foto de grup, al camí de ronda a l’alçada de l’illa roja.

Un cop acabada la sortida ens vam dirigir a la zona on vàrem fer el pica-pica de germanor, com ja és costum, i vam comentar que la propera sortida seria a Cadaqués però que aquest cop, per coincidència amb el Bioblitz del Cap de Creus 2024 del 19 d’octubre, es farà el dia següent diumenge 20 d’octubre.

Text i fotografies: Edgard Mestre

S’acaba l’estiu i des del LIFE medCLIFFS tornem amb activitats i algunes notícies, entre elles els congressos que durant l’estiu hem anat i presentat.

Congrés Internacional de Botànica (IBC2024)

Entre el 21-27 de juliol es va celebrar el XX International Botanical Congress IBC2024 de Madrid. Es van presentar diverses xerrades i pòsters, es van tocar molts temes i es van poder establir diàlegs amb molts investigadors d’arreu del territori espanyol, així com d’internacionals sobre botànica, especialment, en l’àmbit d’invasions biològiques. No obstant, un dels temes més controvertits del congrés va ser el debat al voltant de la metodologia desenvolupada per la IUCN Environmental Impact Classification of Alien Taxa (EICAT) per avaluar de forma homogeneïtzada els impactes negatius de les espècies invasores, així com la seva versió per avaluar els impactes positius EICAT+. Alguns investigadors consideraven que obrir la porta a l’estudi dels impactes positius podria portar a restar importància al missatge i la prioritat de l’amenaça que suposen les espècies invasores per la biodiversitat (sent una de les majors causes de pèrdua de biodiversitat segons l’informe de la Plataforma Intergovernamental científico-normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES)).

Alguns investigadors sostenen que és crucial disposar d’una eina estandarditzada per avaluar tant els impactes positius com negatius. Això ens permetria identificar amb precisió l’impacte positiu real, que sovint és defensat per part del món acadèmic i de la gestió a través de casos molt específics, on només es tenen en compte els resultats favorables d’alguns indicadors, tot obviant-ne la complexitat dels ecosistemes. Un exemple d’aquest cherrypicking, són els efectes en cascada dins les cadenes tròfiques on una espècie pot augmentar mentre d’altres disminueixen. També pot haver-hi un augment de certs nutrients en ambients més oligotròfics que sigui beneficiós per a algunes espècies, però perjudicial per a altres. Un altre exemple podria ser l’avaluació d’espècies invasores només tenint en compte els beneficis econòmics o ambientals immediats, sense valorar els efectes a llarg termini; per exemple, es pot argumentar que la introducció d’una espècie invasora com l’Opuntia és útil per a la producció de fruites comestibles (figues de moro), que es comercialitzen i són font d’aliment en zones àrides. També s’utilitza per a controlar l’erosió del sòl en regions seques, ja que pot créixer en condicions extremes.

Però aquest raonament ignora altres impactes negatius, com la degradació d’hàbitats i el desplaçament de la vegetació autòctona afectant a la biodiversitat, però aquests efectes negatius sovint es passen per alt en les narratives que només promouen els beneficis locals.

En definitiva, el debat està servit i queda clar que estudiar els impactes en sistemes tant complexes com ho són els ecològics no és gens fàcil. Tot i així, s’estan fent molts esforços per identificar les espècies amb major impacte, cosa que ens ha de servir per a prioritzar-ne la seva gestió. En podeu llegir més a:

IUCN: https://iucn.org/es/node/33103 (anglès)

Article publicat: https://doi.org/10.1371/journal.pbio.3001729 (anglès)

Documents descarregables:

https://portals.iucn.org/library/node/49101 (anglès)

https://portals.iucn.org/library/node/51391 (castellà)

Dintre aquestes jornades es van fer 2 presentacions orals i 2 pòsters de part de LIFE MedCLIFFS:

Oral – Employing the Environmental Impact Classification for Alien Taxa (EICAT) on coastal areas: the example of the Costa Brava (Spain)

Oral – Utilitzant la Classificació d’Impacte Ambiental per Tàxons Al·lòctons (EICAT) en àrees costaneres: l’exemple de la Costa Brava (Espanya)

Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Neus Nualart, Arnau Guiu-Bosch, Jordi López-Pujol

En aquesta presentació es va destacar el problema creixent de les invasions biològiques a les costes del Mediterrani, especialment a la Costa Brava. La zona, amb gran riques d’espècies autòctones i inclús endemismes, està sotmesa a la pressió antropogènica per la urbanització i turisme massius que ha facilitat la presència d’espècies de plantes invasores, majoritàriament escapades de jardins.

Per tal de minimitzar noves introduccions de plantes invasores i millorar la gestió de les ja presents a la Costa Brava, es va explicar com s’estava duent a terme el projecte LIFE medCLIFFS. La part de ciència ciutadana és on els voluntaris adopten transsectes de 0.5-1 km al llarg de la costa i hi monitoregen la presència i extensió de les 33 espècies d’invasores, o potencials i el seu monitoratge amb ’aplicació iNaturalist. A partir d’aquesta informació es classifiquen els impactes d’aquestes 33 espècies seguint la Classificació d’Impacte Ambiental per Tàxons Al·lòctons (EICAT), una eina estandarditzada i creada per la IUCN (2020). Aquesta és la primera vegada que es fa servir aquesta classificació en un projecte LIFE i, concretament, en àrees de costa, i es prevue que aquesta metodologia ajudi a millorar la precisió i comprensió d’aquests impactes de les espècies invasores en el futur.

Oral – A citizen science approach for the early detection and public awareness on invasive plant species: experiences from LIFE medCLIFFS

Oral – Una aproximació amb ciència ciutadana per la detecció precoç i conscienciació general sobre les espècies de plantes invasores: experiències del LIFE medCLIFFS

Sònia Garcia, Arnau Bosch, Francesc Caralt, Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Jordi López-Pujol, Roser Melero, Neus Nualart

Aquesta xerrada es va centrar en ensenyar el projecte, metodologia i resultats obtinguts del LIFE medCLIFFS. Entre els resultats es va destacar que a la xarxa d’observadors, amb 109 membres registrats i fins al Novembre de 2023, s’han registrat 4.345 observacions de 180 espècies invasores o potencialment invasores, sent l’Opuntia ficus-indica l’espècie amb més prevalència. A la vegada, a la xarxa de voluntaris, 92 actualment, centrada en 33 espècies altament invasores, l’espècie més prevalent és el Pittosporum tobira. Les observacions detallades s’afegiran a una base de dades per poder produir mapes que permetran predir el risc d’invasió segons espècie i àrea.

La xarxa també és un recurs útil per a la detecció precoç de noves invasores que encara no s’han registrat com a presents a l’àrea d’estudi. A més a més de la contribució amb la gestió de les espècies invasores, aquestes xarxes de ciència ciutadana incrementen la conscienciació sobre aquest problema i contribueixen amb l’expansió del coneixement botànic creant una comunitat sensibilitzada amb la importància de la conservació i gestió del medi ambient.

Poster – The Costa Brava (coast of NE Spain) as a focus of plant invasions: floristic novelties resulting from the first steps of the LIFE

Pòster – La Costa Brava (Nord-Est d’Espanya) com a focus d’invasions vegetals: novetats florístiques com a resultat dels primers passos del projecte LIFE

Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Neus Nualart, Arnau Bosch-Guiu, Jordi López-Pujol

Respecte els pòsters, el primer exposava que des de principis del 2022, com a resultat de les sortides de camp durant el disseny dels transsectes i les observacions dels voluntaris, es van detectar un gran nombre d’espècies per primer cop a la costa, i algunes d’aquestes novetats van ser inclús a escala europea (Agave parryi i Heptapleurum arboricola).

Poster – Spatial risk modelling of plant invasions: application in Mediterranean sea cliffs with endemic species

Pòster – Modelització de risc espacial d’invasions vegetals: aplicacions en penya-segats amb espècies endèmiques del Mediterrani

Arnau Bosch-Guiu, Roi Rodríguez-González, Neus Nualart, Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Sònia García, Roser Melero, Daniel Vitales & Jordi López-Pujol.

Al segon pòster, s’explicava que els models espacials de risc són una eina valuosa per predir la probabilitat que una espècie de planta invasora s’expandeixi, s’estableixi i persisteixi en un entorn determinat. Aquest mètode identifica les àrees prioritàries amb més risc d’invasió ajudant als gestors del territori a enfocar millor la prevenció, eradicació precoç i intervencions de contenció en la seva presa de decisions.

En línia amb això, un dels objectius del LIFE medCLIFFS inclou l’aplicatiu “Riskmapr”, una eina desenvolupada i provada originàriament per Froese et al. al 2019, dissenyada per mapejar el risc d’invasió d’una espècie al·lòctona, permetent una resposta ràpida vers les invasions vegetals.

En la fase inicial, el projecte se centra en Opuntia ficus-indica, Carpobrotus spp. i Gazania rigens que afecten al Parc Natural del Cap de Creus i les àrees que l’envolten. Els mapes de risc obtinguts – a partir de l’eina “Riskmapr” – es superposaran amb les àrees de distribució de les espècies endèmiques i amenaçades (Limonium geronense, L. tremolsii i Seseli farrenyi) per millorar les pràctiques de gestió del parc natural.

Per a més informació sobre les presentacions visiteu el següent enllaç: IBC2024 Orals

Per a més informació sobre els pòsters visiteu el següent enllaç: IBC2024 Posters

NeoBiota Congress

Aquest estiu el projecte també ha participat al 13è congrés d’invasions biològiques NeoBiota de 2024, on es va parlar amb els representants del LIFE INVASAQUA (projecte sobre invasions en medis aquàtics a la Península Ibèrica) sobre la importància de la difusió de les accions de conservació dels projectes. Ens van donar consells i es va parlar de futures possibles col·laboracions.

Vam rependre el contacte amb LIFE COOP Cortaderia (projecte que busca frenar l’expansió de la pampa argentina Cortaderia selloana a Europa amb partners d’Espanya, Portugal i França), i es van interesar molt pel control biològic d’Opuntia ficus-indica amb Dactylopius opuntiae. També vam acordar posar-los en contacte amb entitats responsables de la gestió d’espècies invasores a Catalunya per a possibles futures col·laboracions.

El Director de l’empresa “Indigena Bioscurity International”, amb qui vam discutir metodologies de control d’invasores, i el “Centre for Agriculture and Bioscience International” (CABI), es van interessar molt pel control biològic d’O. ficus-indica, i ens van oferir consell pel control de Gazania rigens.

Diversos responsables de projectes LIFE i investigadors en l’àmbit de invasions biològiques van mostrar molt interès en les tasques de control i eradicació d’IAPS a jardins privats, i en la resposta positiva de la gent a les tasques de control. Vam poder constatar l’alt nivell de sensibilització de la ciutadania a Catalunya vers l’amenaça que suposen les IAPS pels nostres ecosistemes litorals. També es van rebre moltes preguntes sobre les xarxes de voluntariat, que van demostrar ser un excel·lent exemple de col·laboració entre ciutadania, ciència i administració per una detecció primerenca d’IAPS eficaç i ràpida; així com la metodologia simplificada per estudiar la dinàmica de poblacions, amb informació provinent de ciència ciutadana. També es va apreciar el paper essencial de la prevenció que juga el Codi de Conducta LIFE medCLIFFS.

En aquest congrés es va fer una presentació oral i es van exposar dos pòsters, la presentació va ser de caire més genèric, semblant a la de l’IBC amb el títol de;

Oral – LIFE medCLIFFS – Towards an integrative management of Invasive Alien Plant Species in Mediterranean sea cliffs of European interest (LIFE20 NAT/ES/001223)

Oral – LIFE medCLIFFS – Cap a una gestió integrativa d’espècies de plantes al·lòctones invasores als penya-segats del Mediterrani d’interès Europeu (LIFE20 NAT/ES/001223)

Arnau Bosch-Guiu

Els pòsters que es van presentar van ser els següents:

Poster – Implementing a voluntary Code of Conduct to combat invasive alien plants in coastal Catalonia to safeguard biodiversity

Pòster – Implementant un Codi de Conducta voluntari per combatre les plantes al·lòctones invasores a la costa de Catalunya per salvaguardar la biodiversitat

Arnau Bosch-Guiu, Edgard Mestre, Katherina Karinou, Roser Melero, Carlos Gómez-Bellver, Maria Guirado & Sònia Garcia.

El primer pòster presentat al congrés estava dedicat al Codi de Conducta; un instrument voluntari per prevenir la introducció i expansió de les IAPS.

Adreçar-se a l’amenaça de les espècies de plantes al·lòctones invasores (IAPS) requereix mesures proactives per salvaguardar la biodiversitat, la salut humana, i vitalitat econòmica. Una de les estratègies per combatre el problema de les IAPS a la costa catalana és el Codi de Conducta, dirigit als professionals del sector de la planta viva i ornamental, que promou entre d’altres coses, que (1) coneguin i compleixin amb les regulacions, (2) aprenguin sobre les llistes de plantes invasores del projecte i les reparteixin, (3) eliminin les espècies invasores dels seus catàlegs i col·leccions, (4) assegurin un identificació precisa de les plantes abans de la seva comercialització o ús, (5) promoguin alternatives no invasores, (6) es comprometin a informar, i (7) advoquin per unes pràctiques de jardineria respectuoses amb el medi ambient.

Els components clau del codi inclouen una llista de consens d’espècies altament invasores, una llista de vigilància amb espècies amb potencial invasor, i la llista blanca d’alternatives a les altres amb espècies no invasores. Aquestes llistes, desenvolupades a partir del consens multisectorial de diversos grups d’experts (p.e. investigadors, jardiners, paisatgistes, administració pública i vivers) permetran millorar la selecció de plantes i les decisions de màrqueting amb l’objectiu de minimitzar la dispersió de IAPS des de tots els punts. A la vegada, el codi es presenta com un recurs per adreçar-se a la problemàtica integrant la biodiversitat al mercat a partir de la col·laboració, conscienciació i promoció d’una protecció responsable de l’ecosistema.

Poster – Early detection and simply monitoring of alien plant species with invasive potential through citizen science: applications through the LIFE medCLIFFS networks

Pòster – Detecció precoç i monitoratge simple d’espècies de plantes al·lòctones amb potencial invasor a través de ciència ciutadana: aplicacions de les xarxes de LIFE medCLIFFS

Neus Nualart, Carlos Santana, Arnau Bosch-Guiu, Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Francesc Caralt, Sònia Garcia, Jordi López-Pujol.

En aquest pòster s’explicava el projecte LIFE i en concret de la part de ciència ciutadana les dues xarxes d’iNaturalist (Observadors i Voluntaris).

La xarxa d’observadors reuneix 180 espècies de plantes invasores, o potencialment invasores. Fins al maig de 2024 s’han enregistrat més de 5.500 observacions que alimentaran la base de dades pels mapes de risc. Aquesta xarxa serveix com a eina de detecció precoç de noves cites d’invasiones que no s’han registrat encara a l’àrea d’estudi.

La xarxa de voluntaris, centrada en les 33 espècies altament invasores, que es troben als transsectes d’1 km adoptats i gestionats per ells mateixos, ha reunit 700 observacions fins finals del 2023.

Amb aquesta metodologia, s’obtenen uns resultats fàcilment interpretables com a mapes de calor i permet recollir un gran nombre de conjunts de dades sobre plantes invasores per part dels ciutadans participants. Aquestes dades permeten dues aplicacions: identificar quines espècies són les més preocupants, basades en observacions simples de la dinàmica de les seves poblacions; i determinar quins sectors de l’àrea d’estudi són més problemàtics, i per tant, on s’haurien de dirigir més els esforços de gestió.

Per a més informació referent al congrés podeu visitar el següent enllaç: Neobiota2024 o la pròpia pàgina web https://www.neobiota2024.org/

El Codi de Conducta per evitar el comerç i l’ús de plantes al·lòctones invasores és un document d’adhesió voluntària destinat a professionals de la producció, distribució i comerç de planta viva a Catalunya, així com a les administracions autonòmiques i municipals implicades. L’objectiu principal és minimitzar l’impacte negatiu de les espècies de plantes al·lòctones invasores (EPAI) sobre la biodiversitat, especialment a les zones costaneres com la Costa Brava.

Aquest codi facilita la familiarització amb les llistes d’espècies proporcionades pel projecte LIFE medCLIFFS, que inclouen:

• Llista de Consens: espècies altament invasores que no s’han de plantar ni comercialitzar.
• Llista de Vigilància: espècies potencialment invasores que requereixen precaució en la seva comercialització, ús i distribució.
• Llista Blanca: alternatives segures i no invasores, prioritzant les espècies natives.

El codi destaca la necessitat d’una identificació precisa de les plantes, incloent la verificació de sinònims i la consulta de recursos com el servei Certibb de l’Institut Botànic de Barcelona, per identificar i evitar la propagació involuntària de plantes invasores. També és fonamental complir amb les regulacions nacionals, locals i europees sobre les EPAI.

A més, el codi promou l’ús de plantes no invasores de la Llista Blanca i la informació als consumidors sobre els riscos associats amb les espècies invasores. Recomana als professionals que es formin sobre la temàtica i que informin als seus clients sobre les conseqüències ecològiques i econòmiques de les espècies invasores, recomanant mostrar missatges informatius i participar en sistemes d’alerta precoç.

El codi també advoca per pràctiques de jardineria sostenible que minimitzin l’impacte ambiental, incloent la gestió responsable de residus, especialment l’eliminació de material vegetal provinent d’espècies invasores per prevenir-ne la propagació. Adherint-se al Codi de Conducta, els professionals poden contribuir activament a preservar el patrimoni vegetal natural de Catalunya.

El document inclou un formulari d’adhesió per a què individus i organitzacions es comprometin formalment amb els principis del Codi.

Àmbit Geogràfic i Importància Ambiental

El Codi de Conducta abasta tota la regió de Catalunya, amb una èmfasi particular en les zones costaneres. Aquestes zones són reconegudes per la seva riquesa ecològica i importància ambiental. La Costa Brava, província de Girona, és una àrea altament afectada per les espècies de plantes al·lòctones invasores. El Codi de Conducta té com a objectiu establir un marc sòlid per a la preservació del patrimoni natural de Catalunya i garantir la sostenibilitat i salut a llarg termini dels ecosistemes locals mitjançant la prevenció de les espècies de plantes exòtiques invasores.

Presentació Oficial del Codi

El Codi de Conducta es presentarà oficialment al sector de la planta viva de Catalunya al Mercat de la Flor i Planta Ornamental, a Vilassar de Mar, el proper 13 de novembre. En aquesta presentació es distribuirà el Codi en format paper a les parts interessades. Agraïm la implicació de Josep Maria Pagès, Meritxell Fibla i Pol López (Federació de Viveristes de Catalunya) en la preparació d’aquesta jornada.

Podeu consultar el codi aquí: Codi de Conducta per evitar el comerç i l’ús de plantes al·lòctones invasores.

En aquesta tasca hem participat membres de l’Institut Botànic de Barcelona (Arnau Bosch-Guiu, Carlos Gómez Bellver i Sònia Garcia) i de la Diputació de Girona (Maria Guirado). El comitè d’experts de l’acció C4 del projecte, format per representants del sector de la planta viva, acadèmics i tècnics de l’administració pública ha comentat i revisat el contingut del text i ha donat el seu vistiplau. La maquetació i el disseny gràfic han anat a càrrec de l’empresa gironina Love Brand Studio. El Codi ha estat traduït al castellà i a l’anglès gràcies als serveis lingüístics de la Diputació de Girona.

Text: Sònia Garcia

El passat dissabte 1 de juny es va fer una sortida amb voluntaris als trams N2 i N3, a la zona de Roses. L’objectiu era explicar com agafar les dades a iNaturalist i com omplir el formulari de monitoratge de les poblacions als nous voluntaris, i veure també quines espècies apareixien al llarg del recorregut. L’itinerari va començar al far de Roses, a l’inici del tram N2 direcció est i es va avançar fins al final del tram N3, acabant a la Platja de Canyelles petites.

El primer que vam localitzar va ser una gran població d’Ailanthus altissima (ailant) amb molts rebrots i individus juvenils. Vam aprofitar per parlar del problema que representa aquesta planta invasora als hàbitats mediterranis, i com els tècnics de la Diputació de Girona estan experimentant amb fongs paràsits del gènere Verticillum per combatre el creixement d’aquesta planta.

També vam veure Opuntia stricta i O. ficus-indica (figuera de moro) afectada per la caparreta. Vam aprofitar per explicar el control biològic que s’està fent al Cap de Creus amb aquesta caparreta silvestre del carmí (Dactylopius opuntiae) (veure notícia de la planta destacada) i de l’efectivitat que està mostrant aquest tractament.

De forma inesperada vam detectar també un individu de Nicotiana tabacum, la planta del tabac o tabaquera, sent aquesta troballa una de les primeres observacions a la Costa Brava.

Voluntaris observant l’individu Nicotiana tabacum i planta de Nicotiana tabacum.

El passeig va arribar quasi fins al tram N4, i durant el recorregut vam trobar Agave americana (atzavara), Aloe maculata (àloe), Aloe ciliaris, Arundo donax (canya), Carpobrotus edulis (ungla de gat), Datura stramonium (estramoni), Dimorphoteca ecklonis (margalidera de botó blau) i Senecio angulatus (seneci enfiladís) entre d’altres.

Vam observar força Kalanchoe × houghtonii (miflills) clarament en expansió i amb nombrosos exemplars entre les escletxes de roques, ocupant l’hàbitat i desplaçant diferents espècies de Sedum autòctons.

Vam observar també molts exemplars d’Agave americana afectats pel morrut negre (Scyphophorus acupunctatus) del qual s’està fent un seguiment des de la Universitat de Barcelona per part de l’investigador Juli Pujade https://ichn.iec.cat/wp-content/uploads/2023/06/13_2023_Pujade__Barea.pdf

Aquest escarabat, que es va detectar per primer cop a la província de Barcelona l’any 2007, parasita i acaba matant les plantes d’atzavara. També parasita altres plantes invasores a la nostra zona com l’àloe (Aloe arborescens) o la iuca (Yucca aloifolia). https://www.samarucdigital.com/article/el-morrut-negre-una-nova-amenaca. D’aquesta ultima espècie vam veure un exemplar possiblement afectat durant el recorregut i es van agafar mostres per analitzar.

Un cop acabada l’activitat, i com ja és costum, es va fer un pica-pica de germanor. Es va recordar que a l’estiu es farà una parada en la programació de les sortides, i la propera sortida serà al setembre.

Foto final de grup

El projecte LIFE medCLIFFS va participar al Congrés ESPARC 2024, celebrat del 22 al 26 de maig a la històrica localitat de Sigüenza. Aquest congrés, organitzat per EUROPARC-Espanya i la Consejería de Desarrollo Sostenible de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, és el principal fòrum professional dedicat a la planificació i gestió d’àrees protegides a Espanya.

Paisatge del Parc Natural del Río Dulce.

El congrés va proporcionar una plataforma per a l’intercanvi de coneixements i experiències entre investigadors i gestors en l’àmbit de la conservació. Es van dividir en varis grups de treball on es van abordar alguns dels reptes actuals més importants per a la gestió d’espais protegits, com la millora de la connectivitat ecològica i la restauració ecològica amb la fi d’augmentar les capacitats d’adaptació al canvi climàtic. En un d’aquests grups es va parlar de la importància de la gestió adaptativa i d’anticipar-se als efectos que tindrà el canvio climàtic als nostres ecosistemes, de la necessitat d’establir xarxes per compartir experiències pioneres en gestió i de comunicar millor el significat de la restauració ecològica.

En altres grups es va debatre sobre altres temes crucials, com l’objectuy del 10% de protecció estricta a Espanya, el turisme sostenible, el repte de la despoblació rural, la connexió entre natura i benestar humà i salut, o la comunicació del paper de les àrees protegides. A l’acta del congrés, que estarà disponible en breus, es podran llegir totes les conclusions dels tallers d’aquest any, així com les dels congressos anteriors.

Maria Guirado de la Diputació de Girona i Arnau Bosch Guiu, tècnic del projecte, davant de la paradeta del projecte LIFE medCLIFFS al mercat d’experiències.

El nostre tècnic del projecte, Arnau Bosch Guiu, va oferir una presentació titulada “Millora de la gestió d’espècies vegetals invasores a través de modelització espacial de risc: perspectives de la iniciativa LIFE medCLIFFS”. Durant la seva intervenció, va detallar els mètodes innovadors que el projecte està implementant per predir el risc d’establiment, persistència i dispersió d’espècies invasores als penya-segats mediterranis. Aquesta metodologia es va presentar per donar a conèixer els models i eines pràctiques per a la gestió d’àrees protegides que s’estan aplicant al marc del projecte i que són exportables a tota la Mediterrània.

El mercat d’experiències també va ser un component clau del congrés, on la Maria Guirado, tècnica de patrimoni de la Diputació de Girona, va presentar diverses iniciatives i resultats del projecte, interactuant amb els assistents i compartint informació sobre les estratègies d’erradicació d’espècies invasores, especialment sobre el control biològic de la figuera de moro (Opuntia ficus-indica) amb una espècie de caparreta (Dactylopius opuntiae). Aquest intercanvi d’experiències va permetre als participants del congrés conèixer de més aprop les innovacions i els èxits del projecte, enfortint les xarxes de col·laboració i difusió de bones pràctiques.

Paisatge del Parc Natural de l’Alto Tajo.

A més, es van organitzar diverses sortides de camp que van oferir una oportunitat única per observar de primera mà les estratègies de conservació i restauració en acció. Entre les activitats destacades, els participants van visitar el Parc Natural del Barranc del Riu Dulce, on Félix Rodríguez de la Fuente va establir el seu campament de rodatge i va gravar moltes de les seves famoses preses, i el Parc Natural de l’Alt Tajo; on hi ha un dels sistemes de meandres més extensos d’Espanya. Durant aquestes excursions es van veure exemples pràctics de gestió d’espècies invasores i restauració d’hàbitats. Aquestes visites van demostrar l’efectivitat de les tècniques presentades i van fomentar la col·laboració entre els professionals presents.

Grup de gestors i investigadors atents a l’explicació dels mètodes de gestió natural utilitzats al Parc Natural de l’Alto Tajo.

En definitiva, l’equip del projecte ha sortit del congrés amb noves idees, aliats estratègics i una energia renovada per continuar amb la seva tasca de conservació dels penya-segats mediterranis. A més, volem agrair a tots els organitzadors i participants que van fer possible aquest congrés. Continuem treballant cap a un futur amb ecosistemes més sans i resilients.

El passat 24 d’abril vam rebre a l’Institut Botànic la visita de Sara Barceló, monitora externa del projecte LIFE medCLIFFS, i pertanyent a ELMEN (entitat contractada per la Comissió Europea que dona suport al programa LIFE per a les tasques de monitorització). Durant la visita vam ser-hi presents persones implicades en el projecte per part del CSIC (Arnau Bosch i Sònia Garcia), del MCNB (Neus Ibáñez i Neus Nualart), de la Diputació de Girona (Maria Guirado), del Parc Natural del Cap de Creus (Joan Bech), de la Federació de Viveristes de Catalunya (Josep Maria Pagès i Meritxell Fibla), de l’associació Flora Catalana (Francesc Caralt), a més a més de Roser Melero (anterior gestora del projecte) i Edgard Mestre (documentalista de l’herbari de l’IBB) com a convidats.

La sessió del matí va començar a les 10:15 a la Sala de Juntes de l’IBB i després d’una breu presentació del projecte, els representants dels socis i responsables de les diferents accions van anar explicant les seves tasques i posant al dia el seu estat, tant per la monitora com per la resta d’assistents. Entre d’altres temes, es va tractar: (1) la nova organització de coordinació del projecte arran dels recents canvis en el personal; (2) l’estat de les tasques de monitorització i de la seva metodologia (en particular pel que fa a les espècies amenaçades objectiu del projecte: Limonium tremolsii, L. geronense i Seseli farrenyi); (3) com va avançant l’elaboració de mapes de risc per a les espècies invasores més importants; (4) quin és l’estat del voluntariat associat al projecte i com avança la seva feina; (5) com evolucionen els contactes amb els propietaris de finques privades on hi ha espècies invasores plantades, i com avancen els treballs d’erradicació en totes les seves modalitats (manual, química i biològica); (6) l’evolució de la llista blanca i l’estatus del codi de conducta (actualment en fase de maquetació); (7) la nova metodologia emprada per a l’avaluació dels serveis ecosistèmics i (8) totes les activitats vinculades a la comunicació i difusió del projecte. Durant tota la sessió, la Sara Barceló va anar fent preguntes per resoldre dubtes i va aportar suggeriments de millora per a les diferents tasques del projecte.

Just abans de dinar vam aprofitar per acomiadar-nos de la nostra gestora, la Roser Melero, que ha hagut de deixar el projecte, i també per agrair-li la seva tasca excel·lent des de l’inici del LIFE medCLIFFS.

Després del dinar es va prosseguir tractant altres temes de comunicació i networking, així com la planificació del pla d’explotació i replicació del projecte. També es va parlar de l’organització administrativa i financera del projecte, i la Sara Barceló va resoldre qüestions relacionades amb la propera entrega del mid-term report i altre documentació obligatòria. La gerent de l’IBB, Ángela Zárate, va assistir també a la discussió financera, aportant alguns aclariments d’índole econòmica.

Com a complement de la visita, dos dies més tard, el 26 d’abril, vam anar a visitar les zones de treballs de remoció al Cap de Creus amb la Sara Barceló. Des de Barcelona vam sortir l’Arnau Bosch, la Neus Nualart, l’Edgard Mestre i la Sònia Garcia, i ens vam trobar amb la Sara Barceló, en Josep Maria Pagès (FVC), la Maria Guirado (DDGI), en Joan Bech i en Ponç Feliu (PNCC) i la Laia Solà (La Sorellona). A la seu del PNCC en Ponç ens va fer una presentació del parc i la Laia dels jocs educatius/divulgatius del projecte.

Seguidament vam anar a visitar les zones de treballs horitzontals amb Carpobrotus com el Paratge de Tudela, on hi ha també els cartells informatius del projecte, zones on es fa control biològic d’ Opuntia mitjançant la translocació de pales infectades (S’Alqueria), zones on es fan treballs verticals en Carpobrotus i on també es pot veure la problemàtica d’algunes finques privades que tenen invasores als seus jardins (PortLligat), i zones on s’ha fet control químic de Gazania (Caials). Vam acabar la jornada dinant junts a Cadaqués.

Posteriorment, l’ 11 de maig la Sara Barceló ens va acompanyar a una sortida de voluntaris a Sant Feliu de Guíxols i per la tarda vam visitar l’espai floral de LIFE medCLIFFS al Girona Temps de Flors (podeu veure més informació sobre aquests esdeveniments aquí). Esperem que en aquests dies la Sara s’hagi fet una bona idea de com evoluciona el nostre projecte!

Text: Sònia Garcia

El passat dissabte 11 de maig es va fer una sortida amb voluntaris als trams CS_07 i CS_06, a la zona nord de Sant Feliu de Guíxols. L’objectiu era explicar com agafar les dades a iNaturalist i com omplir el formulari de monitoreig de les poblacions als nous voluntaris, i veure també quines espècies apareixien en el recorregut. En aquesta sortida va assistir Sara Barceló, auditora europea del projecte per l’empresa ELMEN.

L’itinerari va començar a Sa Caleta, a l’inici del tram CS_07 i es va avançar cap al sud. El primer que vam localitzar va ser una gran població de Lonicera japonica, que ocupava tot el penya-segat a l’esquerra del camí de ronda. Vam explicar com fer el seguiment d’aquestes poblacions tan grans, anotant sempre l’espècie en un punt central de la població. També vam aconsellar anar sempre a fer el recorregut a la mateixa època, per anotar les plantes en un estat fenològic semblant. Es va parlar amb Sara Barceló que en el cas d’aquesta espècie és difícil dir quins individus són reproductors, quins vegetatius i quins juvenils (plàntules), ja que en el moment de l’observació encara no estaven en flor, i que, si no n’estem segurs, és millor posar només vegetatius.

Voluntaris observant la població de Lonicera japonica

El passeig va arribar quasi fins al tram CS_06, i durant el recorregut vam trobar Agave americana (atzavara), Ailanthus altissima (ailant), Arundo donax (canya), Cenchrus longisetus (cua de rata), Dimorphoteca ecklonis (margalidera de botó blau) i Opuntia ficus-indica (infectada per la caparreta), entre d’altres. Vam fer especial esment al pitòspor, Pittosporum tobira, del qual vam trobar nombrosos exemplars, i que vam veure clarament que procedien d’una casa del costat del camí de ronda que s’havien escampat, segurament per la dispersió de llavors a través d’ocells.

Vam localitzar també bastants poblacions de Chenopodium nutans, una espècie que passa desapercebuda per la xarxa d’observadors, però que, en canvi, sí que és observada per la xarxa de voluntaris, segurament perquè és una planta petita que és difícil de veure, però com que els voluntaris han fet el curs d’identificació de plantes invasores pel projecte, la saben localitzar més fàcilment que els observadors.

Analitzant les poblacions d’Ailanthus altissima (esquerra) i diferenciant entre poblacions de plantes cultivades i plantes espontànies (dreta)

També es va discutir sobre la importància de diferenciar entre plantes cultivades i plantes espontànies, ja que vam trobar un terraplè de plantes cultivades d’una casa al costat del camí de ronda. En aquest cas no s’ha de fer seguiment de les poblacions, però sí que es poden posar com cites puntuals a la xarxa d’observadors d’iNaturalist per tenir constància que hi són per si en un futur s’escapen poder intuir d’on han vingut.

Durant tot el trajecte es va estar parlant amb Sara Barceló de com s’ensenya als voluntaris a agafar dades, i com són les dues xarxes de voluntariat a iNaturalist. També es va explicar que el més important pels voluntaris a l’hora de fer el seguiment i que és més útil pels tècnics del projecte són les dades de presència de les espècies per poder fer els mapes de risc de les espècies més invasores i si hi ha individus reproductius i juvenils per veure si la població està incrementant i pot ser perillosa en el futur.

Un cop acabada l’activitat, i com ja és costum, es va fer un pica-pica de germanor, on es va celebrar l’aniversari de Javier Martínez, el voluntari que justament havia apadrinat aquest transsecte. Es va recordar que la pròxima sortida es farà el dissabte 1 de juny a Roses, i que ja serà l’última abans de la parada de l’estiu.

Foto final de grup amb les noves samarretes pel voluntariat.

Modelització d’espècies invasores a la Costa Brava per a una gestió ràpida

Les dades del voluntariat són una peça clau en la lluita contra les espècies vegetals al·lòctones invasores a la Costa Brava. A través d’un treball col·laboratiu entre ciència i ciutadania, es poden obtenir informacions valuoses per predir i gestionar l’expansió d’aquestes espècies, amb l’objectiu de protegir els ecosistemes naturals de la Costa Brava.

Voluntaris de la xarxa de voluntariat LIFE medCLIFFS.

L’ús de mapes d’avaluació de risc és fonamental per anticipar la possible propagació, establiment i persistència d’espècies vegetals alienes invasores en el medi ambient. Aquest enfocament anticipatiu identifica zones prioritàries amb riscos d’invasió elevats, ajudant a la gestió del territori a implementar estratègies més informades per a la prevenció, l’eradicació precoç o les mesures de contenció.

Dins del marc del LIFE medCLIFFS, utilitzem una eina anomenada “Riskmapr” desenvolupada pels investigadors australians: Jens G. Froese, Alan R. Pearse i Grant Hamilton (Rapid spatial risk modelling for management of early weed invasions: Balancing ecological complexity and operational needs). Aquesta eina, dissenyada específicament per avaluar el risc d’invasió d’espècies al·lòctones, facilita la presa de decisions per a donar una resposta ràpida a les invasions vegetals. A més a més, supera els models convencionals que no consideren la biologia i la capacitat de dispersió pròpia de cada espècie i població, assegurant així avaluacions de risc més precises i facilitant estratègies de gestió adequades a cada cas per al control d’espècies invasores.

Els mapes de risc resultants, generats utilitzant l’eina “Riskmapr”, serveixen diversos propòsits: identificar àrees susceptibles i resistents a la invasió per part de diferents espècies, detectar les àrees de distribució d’espècies endèmiques i en perill o altres àrees naturals sensibles que podrien ser afectades per la presència d’espècies invasores i determinar les espècies més problemàtiques amb major probabilitat d’invasió.

Mapes d’àrees de distribució (disponibles públicament) de les espècies endèmiques objectiu del projecte (Limonium tremolsi i Seseli farrenyi) i àrees susceptibles a invasions.

En aquest sentit, les dades recollides per la xarxa de voluntariat LIFE medCLIFFS són d’un valor indiscutible. La participació activa de la ciutadania proporciona dades d’abundància actualitzades i precises, ja que el voluntariat han rebut formació específica per identificar les plantes invasores objecte d’estudi. Així doncs, per donar prioritat a les dades del voluntariat, excloem totes les dades de la xarxa d’observadors LIFE medCLIFFS en una àrea al voltant dels transsectes on s’ha fet el seguiment durant l’any anterior a la modelització. Només es prenen en consideració les dades del voluntariat en aquestes àrees. Pel que fa a les zones fora dels transsectes o en transsectes no apadrinats, s’utilitzen les dades de la xarxa d’observadors LIFE medCLIFFS de l’últim any o dels dos últims anys, depenent de la biologia l’espècie estudiada. Això permet assegurar la fiabilitat i la representativitat de les dades utilitzades en la modelització, optimitzant així els resultats del projecte.

Els primers resultats d’avaluació de risc ràpida exemplifiquen com la col·laboració entre ciència i voluntariat és fonamental per a una gestió eficaç de les espècies vegetals alienes invasores a la costa brava. A través d’aquesta sinergia, es pot obtenir informació que contribueix a la conservació dels ecosistemes locals i a la preservació de la biodiversitat.

Text: Arnau Bosch

El passat dissabte 9 de març de 2024 vàrem fer una sortida de voluntaris a Begur, a la platja de Sa Riera, concretament als transsectes C26 i C27 pel projecte LIFE medCLIFFS.

Una de les persones voluntàries del projecte, la Maria José Chesa (membre del grup d’estudi dels briòfits i els líquens dels Països Catalans, Applied lichenology), va comentar fa temps que observava un possible impacte de la flora al·lòctona invasora sobre els líquens dels penya-segats que no s’havia avaluat prèviament, i arrel d’això es va organitzar la sortida amb la proposta de considerar-ho en el projecte quan es fessin observacions per part dels voluntaris.

L’objectiu principal de l’excursió era ampliar coneixements sobre altres grups biològics que ocupen els penya-segats: els líquens. També era objectiu de la sortida prendre consciència de l’afectació de la flora al·lòctona invasora sobre els hàbitats litorals. L’itinerari s’havia organitzat per visitar 6 punts d’observació per conèixer els líquens saxícoles, terrícoles i epífits que es troben a l’entorn de la platja de Sa Riera.

Programació de les localitats a parar per observar líquens. Font del Mapa: http://srv.icgc.cat/vissir3/

Vàrem iniciar la jornada a la platja de Sa Riera per explicar els conceptes bàsics del grup biològic dels líquens, la seva biologia, les espècies que vam trobar en el recorregut, així com aspectes d’etnoliquenologia, com són per exemple l’ús dels líquens epífits per al bioseguiment de la qualitat de l’aire, la liquenometria (datació de superfícies amb líquens saxícoles), o l’ús dels líquens com a tints de teixits.

Explicació sobre els conceptes bàsics dels líquens i observació sobre el terreny.

La pluja ens va acompanyar durant tota la jornada, el que no va fer possible visitar totes les localitats programades, però malgrat aquest inconvenient, vam poder gaudir d’un matí ple de nous aprenentatges per a tot el grup.

En la jornada també vam comptar amb dos periodistes de Euronews que estaven realitzant un documental especial sobre projectes de ciència ciutadana, i com són motor de canvi i de solucions disruptives en la protecció del medi natural. Podeu mirar el documental aquí.

Alguns exemples de líquens segons el substrat on viuen.

En la sortida vam veure els següents líquens que es troben en roques i penya-segats a Catalunya:

Hydropunctaria amphibia és un liquen crustraci, episubstràtic, gelatinós quan es troba hidratat; fotobiont algues verdes; reproducció sexual-peritecis; distribució mediterrània i atlàntica. Es troba tant a roques calcàries com silícies, a la zona supralitoral. En la sortida no el vam poder veure de prop, però si és molt important explicar-ho per la seva abundància a tot el litoral mediterrani.

Hydropunctaria amphibia.

Roccella phycopsis és un liquen fruticulós, de color gris, amb soralis blancs. Fotobiont Trentepohlia. Apotecis negres molt rars. Creix sobre parets verticals i extraplomades, properes al mar (fins 30 km de la línia de costa). Té una distribució mediterrània-macaronèsica, estenent-se a la costa atlàntica. Està inclòs a la llista vermella dels líquens de Catalunya amb el grau d’Amenaça de Vulnerable, i el vam poder observar en el transsecte C-26 i que podrem apreciar a vista de lupa. El vam veure també al Castell de Begur.

Roccella phycopsis.

Durant la sortida també vàrem parlar sobre Etnoliquenologia, sobre els usos i aspectes simbòlics d’aquest i altres líquens al llarg de la història. El nom comú de Roccella phycopsis és orxella, (“orchilla” en castellà i “orseille” en francès). Es té constància de que era utilitzat pels fenicis, grecs i hebreus, com a tint de teixits, per a obtenir el color púrpura. Altres fonts de color púrpura eren mol·luscs de la família Muricidae així com insectes, de la família Coccoidea.

Un aspecte a destacar es que vam poder veure com alguna de les espècies de flora al·lòctona invasora, com per exemple Drosanthemum floribundum, creix ràpidament per sobre de les superfícies, impedint la vida de les espècies de líquens, briòfits i plantes dels penya-segats.

Imatges que demostren com en algunes zones d’aquest tram Drosanthemum floribundum esta cobrint tota la roca del penya-segat i no deixa créixer cap espècie vegetal.

Per acabar la jornada, vàrem observar els líquens dels arbres de la riera i vàrem poder veure un liquen que recentment s’ha inclòs a la llista d’espècies amenaçades de Catalunya, l’espècie Ramalina pusilla, amb el grau d’amenaça Vulnerable.

Ramalina pusilla sobre l’escorça d’un arbre.

En resum, aquesta trobada entre participants d' Applied Lichenology i participants de LIFE medCLIFFS representa una oportunitat per col·laborar en la conservació dels fràgils ecosistemes dels penya-segats.

Text: Maria José Chesa i Neus Ibáñez

Des del passat mes de febrer ja es poden consultar els sis cartells informatius sobre el LIFE medCLIFFS al Parc Natural de Cap de Creus.

S’han instal·lat en sis punts clau amb l’objectiu d’informar sobre el projecte i les àrees demostratives d’actuació, així com educar i conscienciar sobre els efectes negatius de la flora exòtica invasora i com afecta la biodiversitat dels penya-segats mediterranis.

Instal·lació dels cartells al Parc Natural de Cap de Creus.

A banda de la informació sobre el LIFE medCLIFFS, inclouen informació de les espècies invasores que tenen un major impacte negatiu sobre aquest hàbitat (figuera de moro, gazània i ungla de gat) i també de les espècies endèmiques que cal conservar i millorar i que es poden veure afectades per aquesta problemàtica: la sèseli de Cap de Creus (Sesseli farrenyi) i les ensopegueres (Limonium geronense i Limonium tremolsii).

També ofereixen consells pràctics per tal d’ajudar a prevenir la propagació d’aquestes espècies i altres recursos informatius.

Els cartells estan estratègicament ubicats en àrees concorregudes i que tenen una flora autòctona d’alt valor afectada per plantes invasores, com són Mas Caials, el Paratge de Tudela, Portlligat i Cala Portaló (Cadaqués), Cala Pelosa (Roses) i el Far de S’Arenella (Port de la Selva).

Gràcies als cartells es preveu millorar el coneixement, tant de la població local com de persones que visiten el Parc, sobre la problemàtica de les espècies invasores i inspirar així un canvi positiu en el seu comportament que ajudi a conservar els penya-segats mediterranis.