S’acaba l’estiu i des del LIFE medCLIFFS tornem amb activitats i algunes notícies, entre elles els congressos que durant l’estiu hem anat i presentat.
Congrés Internacional de Botànica (IBC2024)
Entre el 21-27 de juliol es va celebrar el XX International Botanical Congress IBC2024 de Madrid. Es van presentar diverses xerrades i pòsters, es van tocar molts temes i es van poder establir diàlegs amb molts investigadors d’arreu del territori espanyol, així com d’internacionals sobre botànica, especialment, en l’àmbit d’invasions biològiques. No obstant, un dels temes més controvertits del congrés va ser el debat al voltant de la metodologia desenvolupada per la IUCN Environmental Impact Classification of Alien Taxa (EICAT) per avaluar de forma homogeneïtzada els impactes negatius de les espècies invasores, així com la seva versió per avaluar els impactes positius EICAT+. Alguns investigadors consideraven que obrir la porta a l’estudi dels impactes positius podria portar a restar importància al missatge i la prioritat de l’amenaça que suposen les espècies invasores per la biodiversitat (sent una de les majors causes de pèrdua de biodiversitat segons l’informe de la Plataforma Intergovernamental científico-normativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (IPBES)).
Alguns investigadors sostenen que és crucial disposar d’una eina estandarditzada per avaluar tant els impactes positius com negatius. Això ens permetria identificar amb precisió l’impacte positiu real, que sovint és defensat per part del món acadèmic i de la gestió a través de casos molt específics, on només es tenen en compte els resultats favorables d’alguns indicadors, tot obviant-ne la complexitat dels ecosistemes. Un exemple d’aquest cherrypicking, són els efectes en cascada dins les cadenes tròfiques on una espècie pot augmentar mentre d’altres disminueixen. També pot haver-hi un augment de certs nutrients en ambients més oligotròfics que sigui beneficiós per a algunes espècies, però perjudicial per a altres. Un altre exemple podria ser l’avaluació d’espècies invasores només tenint en compte els beneficis econòmics o ambientals immediats, sense valorar els efectes a llarg termini; per exemple, es pot argumentar que la introducció d’una espècie invasora com l’Opuntia és útil per a la producció de fruites comestibles (figues de moro), que es comercialitzen i són font d’aliment en zones àrides. També s’utilitza per a controlar l’erosió del sòl en regions seques, ja que pot créixer en condicions extremes.
Però aquest raonament ignora altres impactes negatius, com la degradació d’hàbitats i el desplaçament de la vegetació autòctona afectant a la biodiversitat, però aquests efectes negatius sovint es passen per alt en les narratives que només promouen els beneficis locals.
En definitiva, el debat està servit i queda clar que estudiar els impactes en sistemes tant complexes com ho són els ecològics no és gens fàcil. Tot i així, s’estan fent molts esforços per identificar les espècies amb major impacte, cosa que ens ha de servir per a prioritzar-ne la seva gestió. En podeu llegir més a:
IUCN: https://iucn.org/es/node/33103 (anglès)
Article publicat: https://doi.org/10.1371/journal.pbio.3001729 (anglès)
Documents descarregables:
https://portals.iucn.org/library/node/49101 (anglès)
https://portals.iucn.org/library/node/51391 (castellà)
Dintre aquestes jornades es van fer 2 presentacions orals i 2 pòsters de part de LIFE MedCLIFFS:
Oral – Employing the Environmental Impact Classification for Alien Taxa (EICAT) on coastal areas: the example of the Costa Brava (Spain)
Oral – Utilitzant la Classificació d’Impacte Ambiental per Tàxons Al·lòctons (EICAT) en àrees costaneres: l’exemple de la Costa Brava (Espanya)
Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Neus Nualart, Arnau Guiu-Bosch, Jordi López-Pujol
En aquesta presentació es va destacar el problema creixent de les invasions biològiques a les costes del Mediterrani, especialment a la Costa Brava. La zona, amb gran riques d’espècies autòctones i inclús endemismes, està sotmesa a la pressió antropogènica per la urbanització i turisme massius que ha facilitat la presència d’espècies de plantes invasores, majoritàriament escapades de jardins.
Per tal de minimitzar noves introduccions de plantes invasores i millorar la gestió de les ja presents a la Costa Brava, es va explicar com s’estava duent a terme el projecte LIFE medCLIFFS. La part de ciència ciutadana és on els voluntaris adopten transsectes de 0.5-1 km al llarg de la costa i hi monitoregen la presència i extensió de les 33 espècies d’invasores, o potencials i el seu monitoratge amb ’aplicació iNaturalist. A partir d’aquesta informació es classifiquen els impactes d’aquestes 33 espècies seguint la Classificació d’Impacte Ambiental per Tàxons Al·lòctons (EICAT), una eina estandarditzada i creada per la IUCN (2020). Aquesta és la primera vegada que es fa servir aquesta classificació en un projecte LIFE i, concretament, en àrees de costa, i es prevue que aquesta metodologia ajudi a millorar la precisió i comprensió d’aquests impactes de les espècies invasores en el futur.
Oral – A citizen science approach for the early detection and public awareness on invasive plant species: experiences from LIFE medCLIFFS
Oral – Una aproximació amb ciència ciutadana per la detecció precoç i conscienciació general sobre les espècies de plantes invasores: experiències del LIFE medCLIFFS
Sònia Garcia, Arnau Bosch, Francesc Caralt, Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Jordi López-Pujol, Roser Melero, Neus Nualart
Aquesta xerrada es va centrar en ensenyar el projecte, metodologia i resultats obtinguts del LIFE medCLIFFS. Entre els resultats es va destacar que a la xarxa d’observadors, amb 109 membres registrats i fins al Novembre de 2023, s’han registrat 4.345 observacions de 180 espècies invasores o potencialment invasores, sent l’Opuntia ficus-indica l’espècie amb més prevalència. A la vegada, a la xarxa de voluntaris, 92 actualment, centrada en 33 espècies altament invasores, l’espècie més prevalent és el Pittosporum tobira. Les observacions detallades s’afegiran a una base de dades per poder produir mapes que permetran predir el risc d’invasió segons espècie i àrea.
La xarxa també és un recurs útil per a la detecció precoç de noves invasores que encara no s’han registrat com a presents a l’àrea d’estudi. A més a més de la contribució amb la gestió de les espècies invasores, aquestes xarxes de ciència ciutadana incrementen la conscienciació sobre aquest problema i contribueixen amb l’expansió del coneixement botànic creant una comunitat sensibilitzada amb la importància de la conservació i gestió del medi ambient.
Poster – The Costa Brava (coast of NE Spain) as a focus of plant invasions: floristic novelties resulting from the first steps of the LIFE
Pòster – La Costa Brava (Nord-Est d’Espanya) com a focus d’invasions vegetals: novetats florístiques com a resultat dels primers passos del projecte LIFE
Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Neus Nualart, Arnau Bosch-Guiu, Jordi López-Pujol
Respecte els pòsters, el primer exposava que des de principis del 2022, com a resultat de les sortides de camp durant el disseny dels transsectes i les observacions dels voluntaris, es van detectar un gran nombre d’espècies per primer cop a la costa, i algunes d’aquestes novetats van ser inclús a escala europea (Agave parryi i Heptapleurum arboricola).
Poster – Spatial risk modelling of plant invasions: application in Mediterranean sea cliffs with endemic species
Pòster – Modelització de risc espacial d’invasions vegetals: aplicacions en penya-segats amb espècies endèmiques del Mediterrani
Arnau Bosch-Guiu, Roi Rodríguez-González, Neus Nualart, Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Sònia García, Roser Melero, Daniel Vitales & Jordi López-Pujol.
Al segon pòster, s’explicava que els models espacials de risc són una eina valuosa per predir la probabilitat que una espècie de planta invasora s’expandeixi, s’estableixi i persisteixi en un entorn determinat. Aquest mètode identifica les àrees prioritàries amb més risc d’invasió ajudant als gestors del territori a enfocar millor la prevenció, eradicació precoç i intervencions de contenció en la seva presa de decisions.
En línia amb això, un dels objectius del LIFE medCLIFFS inclou l’aplicatiu “Riskmapr”, una eina desenvolupada i provada originàriament per Froese et al. al 2019, dissenyada per mapejar el risc d’invasió d’una espècie al·lòctona, permetent una resposta ràpida vers les invasions vegetals.
En la fase inicial, el projecte se centra en Opuntia ficus-indica, Carpobrotus spp. i Gazania rigens que afecten al Parc Natural del Cap de Creus i les àrees que l’envolten. Els mapes de risc obtinguts – a partir de l’eina “Riskmapr” – es superposaran amb les àrees de distribució de les espècies endèmiques i amenaçades (Limonium geronense, L. tremolsii i Seseli farrenyi) per millorar les pràctiques de gestió del parc natural.
Per a més informació sobre les presentacions visiteu el següent enllaç: IBC2024 Orals
Per a més informació sobre els pòsters visiteu el següent enllaç: IBC2024 Posters
NeoBiota Congress
Aquest estiu el projecte també ha participat al 13è congrés d’invasions biològiques NeoBiota de 2024, on es va parlar amb els representants del LIFE INVASAQUA (projecte sobre invasions en medis aquàtics a la Península Ibèrica) sobre la importància de la difusió de les accions de conservació dels projectes. Ens van donar consells i es va parlar de futures possibles col·laboracions.
Vam rependre el contacte amb LIFE COOP Cortaderia (projecte que busca frenar l’expansió de la pampa argentina Cortaderia selloana a Europa amb partners d’Espanya, Portugal i França), i es van interesar molt pel control biològic d’Opuntia ficus-indica amb Dactylopius opuntiae. També vam acordar posar-los en contacte amb entitats responsables de la gestió d’espècies invasores a Catalunya per a possibles futures col·laboracions.
El Director de l’empresa “Indigena Bioscurity International”, amb qui vam discutir metodologies de control d’invasores, i el “Centre for Agriculture and Bioscience International” (CABI), es van interessar molt pel control biològic d’O. ficus-indica, i ens van oferir consell pel control de Gazania rigens.
Diversos responsables de projectes LIFE i investigadors en l’àmbit de invasions biològiques van mostrar molt interès en les tasques de control i eradicació d’IAPS a jardins privats, i en la resposta positiva de la gent a les tasques de control. Vam poder constatar l’alt nivell de sensibilització de la ciutadania a Catalunya vers l’amenaça que suposen les IAPS pels nostres ecosistemes litorals. També es van rebre moltes preguntes sobre les xarxes de voluntariat, que van demostrar ser un excel·lent exemple de col·laboració entre ciutadania, ciència i administració per una detecció primerenca d’IAPS eficaç i ràpida; així com la metodologia simplificada per estudiar la dinàmica de poblacions, amb informació provinent de ciència ciutadana. També es va apreciar el paper essencial de la prevenció que juga el Codi de Conducta LIFE medCLIFFS.
En aquest congrés es va fer una presentació oral i es van exposar dos pòsters, la presentació va ser de caire més genèric, semblant a la de l’IBC amb el títol de;
Oral – LIFE medCLIFFS – Towards an integrative management of Invasive Alien Plant Species in Mediterranean sea cliffs of European interest (LIFE20 NAT/ES/001223)
Oral – LIFE medCLIFFS – Cap a una gestió integrativa d’espècies de plantes al·lòctones invasores als penya-segats del Mediterrani d’interès Europeu (LIFE20 NAT/ES/001223)
Arnau Bosch-Guiu
Els pòsters que es van presentar van ser els següents:
Poster – Implementing a voluntary Code of Conduct to combat invasive alien plants in coastal Catalonia to safeguard biodiversity
Pòster – Implementant un Codi de Conducta voluntari per combatre les plantes al·lòctones invasores a la costa de Catalunya per salvaguardar la biodiversitat
Arnau Bosch-Guiu, Edgard Mestre, Katherina Karinou, Roser Melero, Carlos Gómez-Bellver, Maria Guirado & Sònia Garcia.
El primer pòster presentat al congrés estava dedicat al Codi de Conducta; un instrument voluntari per prevenir la introducció i expansió de les IAPS.
Adreçar-se a l’amenaça de les espècies de plantes al·lòctones invasores (IAPS) requereix mesures proactives per salvaguardar la biodiversitat, la salut humana, i vitalitat econòmica. Una de les estratègies per combatre el problema de les IAPS a la costa catalana és el Codi de Conducta, dirigit als professionals del sector de la planta viva i ornamental, que promou entre d’altres coses, que (1) coneguin i compleixin amb les regulacions, (2) aprenguin sobre les llistes de plantes invasores del projecte i les reparteixin, (3) eliminin les espècies invasores dels seus catàlegs i col·leccions, (4) assegurin un identificació precisa de les plantes abans de la seva comercialització o ús, (5) promoguin alternatives no invasores, (6) es comprometin a informar, i (7) advoquin per unes pràctiques de jardineria respectuoses amb el medi ambient.
Els components clau del codi inclouen una llista de consens d’espècies altament invasores, una llista de vigilància amb espècies amb potencial invasor, i la llista blanca d’alternatives a les altres amb espècies no invasores. Aquestes llistes, desenvolupades a partir del consens multisectorial de diversos grups d’experts (p.e. investigadors, jardiners, paisatgistes, administració pública i vivers) permetran millorar la selecció de plantes i les decisions de màrqueting amb l’objectiu de minimitzar la dispersió de IAPS des de tots els punts. A la vegada, el codi es presenta com un recurs per adreçar-se a la problemàtica integrant la biodiversitat al mercat a partir de la col·laboració, conscienciació i promoció d’una protecció responsable de l’ecosistema.
Poster – Early detection and simply monitoring of alien plant species with invasive potential through citizen science: applications through the LIFE medCLIFFS networks
Pòster – Detecció precoç i monitoratge simple d’espècies de plantes al·lòctones amb potencial invasor a través de ciència ciutadana: aplicacions de les xarxes de LIFE medCLIFFS
Neus Nualart, Carlos Santana, Arnau Bosch-Guiu, Carlos Gómez-Bellver, Neus Ibáñez, Francesc Caralt, Sònia Garcia, Jordi López-Pujol.
En aquest pòster s’explicava el projecte LIFE i en concret de la part de ciència ciutadana les dues xarxes d’iNaturalist (Observadors i Voluntaris).
La xarxa d’observadors reuneix 180 espècies de plantes invasores, o potencialment invasores. Fins al maig de 2024 s’han enregistrat més de 5.500 observacions que alimentaran la base de dades pels mapes de risc. Aquesta xarxa serveix com a eina de detecció precoç de noves cites d’invasiones que no s’han registrat encara a l’àrea d’estudi.
La xarxa de voluntaris, centrada en les 33 espècies altament invasores, que es troben als transsectes d’1 km adoptats i gestionats per ells mateixos, ha reunit 700 observacions fins finals del 2023.
Amb aquesta metodologia, s’obtenen uns resultats fàcilment interpretables com a mapes de calor i permet recollir un gran nombre de conjunts de dades sobre plantes invasores per part dels ciutadans participants. Aquestes dades permeten dues aplicacions: identificar quines espècies són les més preocupants, basades en observacions simples de la dinàmica de les seves poblacions; i determinar quins sectors de l’àrea d’estudi són més problemàtics, i per tant, on s’haurien de dirigir més els esforços de gestió.
Per a més informació referent al congrés podeu visitar el següent enllaç: Neobiota2024 o la pròpia pàgina web https://www.neobiota2024.org/
